En Jaume Solé, pare d'alumne de la nostra escola, reflexiona en el seu bloc sobre la socialització dels llibres de text i tot el que això comporta. En Jaume comparteix el concepte que des de fa anys venim defensant des de la Junta d'aquesta AMPA: donat que no és possible assegurar la gratuïtat dels llibres i el material de text, la manera més justa de repartir els recursos és a través de la socialització, la gestió conjunta per sobre de la individual per aconseguir un estalvi col·lectiu.
El repartiment directe de diners a les famílies, anomenat 'xec' per a llibres, que alguns ajuntaments han dut a terme els últims anys, com el nostre, tot i tenir bona intenció, no és equitatiu ni dóna prioritat a l'escola pública o a les escoles que ja tenen un programa de reutilització de llibres de text. De manera que la bona intenció es queda en una mesura paternalista que no arregla res.
També pensem que hi hauria d'haver més control institucional sobre els llibres de text. Les editorials han de fer negoci, és la manera de funcionar de la societat de consum, però amb els preus que han d'afrontar les famílies no semblen gaire defensables algunes pràctiques de les editorials per vendre més: llibres que s'han convertit en quaderns i que no es poden reutilitzar, noves edicions que canvien ben poca informació de l'anterior o simplement la maqueten de manera diferent, augments de preu d'any en any per sobre de l'IPC... I a tot això la connivència del poder legislatiu, que fa ulls grossos o canvia els plans d'estudi molt sovint.
Efectivament, tot el pes d'aquest tipus d'iniciatives recau sobre les famílies que, de manera voluntària i altruïsta, dediquen part del seu temps a demanar preus a les editorials, recollir comandes de la resta de famílies, organitzar-les, revisar els llibres reutilitzats, fer lots i entregar-los, portar al dia la comptabilitat (que en el cas de tenir un programa de reutilització és doble i no es pot barrejar) o atendre els petits mil problemes que es plantegen.
Ara per ara la quota que cobrem per família que vol reutilitzar llibres de text és única i està destinada a la reposició dels llibres deteriorats. Tal com diu el Jaume, creiem que seria més just introduir factors d'equitat, com el nivell de renda o el nombre de fills, o anar més enllà i poder fer el mateix amb el material escolar, però quanta més complexitat introduïm en un sistema més recursos reclamarà. Recursos que al final sempre significa diners: el sistema ideal, per a una AMPA, seria aconseguir que pogués funcionar de manera gairebé autònoma. És a dir, que amb una part de la quota que paguen les famílies i una altra sufragada per les administracions públiques, es contractés personal que s'encarregués de la part 'dura' del procés, de manera que les famílies de l'AMPA només haguessin de supervisar i donar suports puntuals. I així garantir també una certa continuïtat, que per a les ampes és la seva espasa de Damocles.
El repartiment directe de diners a les famílies, anomenat 'xec' per a llibres, que alguns ajuntaments han dut a terme els últims anys, com el nostre, tot i tenir bona intenció, no és equitatiu ni dóna prioritat a l'escola pública o a les escoles que ja tenen un programa de reutilització de llibres de text. De manera que la bona intenció es queda en una mesura paternalista que no arregla res.
També pensem que hi hauria d'haver més control institucional sobre els llibres de text. Les editorials han de fer negoci, és la manera de funcionar de la societat de consum, però amb els preus que han d'afrontar les famílies no semblen gaire defensables algunes pràctiques de les editorials per vendre més: llibres que s'han convertit en quaderns i que no es poden reutilitzar, noves edicions que canvien ben poca informació de l'anterior o simplement la maqueten de manera diferent, augments de preu d'any en any per sobre de l'IPC... I a tot això la connivència del poder legislatiu, que fa ulls grossos o canvia els plans d'estudi molt sovint.
Efectivament, tot el pes d'aquest tipus d'iniciatives recau sobre les famílies que, de manera voluntària i altruïsta, dediquen part del seu temps a demanar preus a les editorials, recollir comandes de la resta de famílies, organitzar-les, revisar els llibres reutilitzats, fer lots i entregar-los, portar al dia la comptabilitat (que en el cas de tenir un programa de reutilització és doble i no es pot barrejar) o atendre els petits mil problemes que es plantegen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada