8/12/12

El que no diu la Consellera en funcions

Atac frontal també a l'escola pública i laica

Tot i que la consellera en funcions, Irene Rigau, no n'ha dit res o hi ha passat molt per sobre, l'avantprojecte de la LOMCE presentat pel ministre Wert és un atac frontal a l'escola pública i laica, tal com ha estat concebuda des de l'arribada de la democràcia fins ara.

Competitivitat a les aules?
Ja des del títol de la llei, Ley Orgánica de Mejora de la Calidad en la Educación, es deixa ben a les clares l'objectiu fonamental de la llei: la competitivitat entre elles. Només des dels plantejaments més dretans i retrògrads es pot plantejar una llei en la qual es fomenta la competitivitat pura i dura entre centres, amb la publicació de resultats acadèmics, en lluita per aconseguir alumnes, i amb més recursos com millors resultats s'obtinguin.

Amb aquest model es torna a privilegiar l'alumnat que no té dificultats o té facilitat per a l'estudi mentre es condemna els que més ho necessiten. És un model neo-liberal i que no ha obtingut els mateixos resultats en aquells països on s'ha implantat (Estats Units, Regne Units, Chile). Amb aquest gir aconseguirem reduir l'abandonament escolar? Si a més a més anem reduint els recursos per a l'escola pública, tot sembla indicar que anem cap al model contrari: l'escola amb recursos i resultats -concertada o privada- i l'escola sense -la pública-. Intolerable des del punt de vista de la igualtat d'oportunitats.

Afavoriment de la concertada
Un pas més cap a l'afavoriment de l'escola concertada. El concert es podrà renovar automàticament. S'assegurarà per llei que es pugui subvencionar l'escola que segrega per sexe.

Canvis que proposa:
  • Demanda Social. La norma en vigor, la LOE, de 2006, diu: “Les administracions educatives programaran l'oferta educativa dels ensenyaments que enaquesta llei es declaren gratuïts tenint en compte l'oferta existent de centres públics i privats concertats”. El nou text afegeix: “I la demanda social”.
  • Places suficients. A continuació, la LOE diu: “Les administracions educatives garantiran l'existència de places públiques suficients especialment en les zones de nova població”. El nou text ho reforma així: “Tanmateix, les administracions educatives garantiran l'existència de places suficients”.
  • Durada mínima. La normativa bàsica de concerts té més de 25 anys. El reglamento, de 1985, diu: “El concert educatiu tindrà una durada de quatre anys”. Ara el projecte diu: “El concert educatiu tindrà una durada mínima de 6 anys en el cas d'educació primària, i de 4 anys en la resta dels casos”.
  • Consell escolar. També canvia la llei de Dret a la Educació, de 1985, que diu que entre els representants del consell escolar de la concertada hi haurà un “regidor o representant de l'ajuntamient del terme municipal on estigui radicat el centre”. En el nou redactat desapareix.

Retorn de la religió a l'aula
Després del canvi que va suposar la LOE, que introduïa l'Educació per a la Ciutadania, tornem al model regressiu de l'assignatura de Religió amb una alternativa per als qui no la vulguin fer. Amb l'afegit que la nota de Religió no comptarà en l'expedient acadèmic però sí es tindrà en compte a l'hora de repetir curs a secundària. Era el que l'església havia estat demanant des de fa anys, des de la reforma que va impulsar el PSOE.

Té raó la consellera en funcions, es tracta d'un atac contra el model d'immersió lingüístic i contra les competències que determina l'Estatut de Catalunya, però no ens oblidem dels altres aspectes, també molt importants, i que Irene Rigau i el govern en funcions ha callat fins ara. I la història ja ens ha demostrat quins valors defensa el seu partit.

No tot és defensar el català com a llengua vehicular, el poder decidir una part dels continguts comuns (com a Geografia i Història), les proves de competències bàsiques, la millora de la formació dels mestres...


Volem una escola pública, laica, en català i de qualitat. Tingueu-ho en compte en les mobilitzacions.