Per un canvi en el model de les beques menjador

Alimentació també és educació

Les beques menjador només arriben una quarta part dels infants que les necessiten. Per tant, és urgent i necessari replantejar de dalt a baix l’actual model per ineficient, burocràtic i poc operatiu racionalitzant-lo i dotant-lo amb més recursos. Perquè menjar sa i suficient és part del dret a l’educació dels infants i per això hauria de ser gratuït. Aquesta és l’essència del manifest presentat durant el dejuni reivindicatiu convocat el passat 20 de novembre per la plataforma DIAE (Drets Infants en l´Àmbit Educatiu), impulsada per la FaPaC, que ha tingut una àmplia repercussió als mitjans de comunicació.

Us oferim, aquí, el text del manifest.

PER UN CANVI DE MODEL EN LES BEQUES MENJADOR

"A aquestes alçades de curs, encara tenim importants problemes relacionats amb les beques menjador i l’alimentació dels alumnes a les escoles.

"Des del Departament se’ns repeteix com un mantra que tot l’alumnat amb necessitats socials tindrà accés a una beca menjador. Un i un altre cop ho diuen, ho repeteixen i ho tornen a dir. Com més ho sentim, més ens adonem que estem davant d’una veritat a mitges quan no d’una mentida.

"La lletra petita d’aquesta afirmació és que tot l’alumnat amb necessitats socials i que compleixi els requisits tindrà aquesta beca. Quins són els requisits? Molt fàcil: tenir uns ingressos inferiors a 8.000 euros anuals per una família de 4 membres en el cas del 100% de la beca i de 12000 euros anuals en el cas del 50% de la beca. Aquests requisits són draconians. Per tant ja ho poden dir ben alt i ben als quatre vents sense caure en falsedat: Tothom que compleix els requisits té dret a una beca.

"La pròpia Generalitat considera com a persones sota el llindar de la pobresa a nivell estadístic les persones que ingressen menys de 20.000 euros anuals per a una família de quatre membres. O sigui que tothom que estigui entre els 12.000 i els 20.000 euros està a mans de l’arbitrarietat de l’administració per tal de poder disposar de beca menjador per als seus infants. Són les beques del que es coneix com tram variable. Gent per sobre del límit però que disposa de la beca a criteri dels serveis socials dels consells comarcals o dels ajuntaments.

"La trampa és que tenim 80.000 beques i en canvi tenim 300.000 alumnes sota el llindar de la pobresa.

"En resum, més enllà de les quantitats destinades a aquestes partides, i que s’han incrementat de manera lleugera en els darrers dos cursos, podem estar sobre els 50 milions d’euros anuals, el problema real de les beques menjador i de l’alimentació dels infants a l’escola rau en un procés burocràtic enorme, molt dilatat en el temps (algunes de les persones que a hores d’ara no saben si tenen beca o no ja han lliurat tota la documentació al mes de juny. Ara som al novembre) i amb un doble filtre, per un costat el propi departament d’ensenyament via consells comarcals i per un altre els consells comarcals en solitari en funció de l’ anomenat tram variable. O sigui que primer hi ha una partida econòmica no massa generosa i després en funció d’aquesta partida econòmica s’estableixen els llindars per cobrar la beca. Només així s’explica el llindar tan extrem que tenim per poder atorgar una beca del 100% a un infant.

"La pregunta del milió és: Quants d’aquests funcionaris, i responsables d’ensenyament que s’omplen la boca dient que tothom que ho necessita té una beca sabrien viure un any amb els ingressos que ells exigeixen per tenir dret a aquesta beca?

"Molta càrrega burocràtica, molts papers, moltes administracions involucrades, també intervenen per fora altres entitats assistencialistes i al final el tema és molt senzill: donar una alimentació digna als alumnes catalans que vulguin quedar-se a dinar a l’escola. Cal replantejar de dalt a baix l’ actual model per ineficient, burocràtic i poc operatiu. L’administració prou que sap on són els infants que travessen situacions difícils. Hisenda ens té molt controlats. Ja va sent hora que aquest control serveixi per facilitar la vida a les persones.

"Per acabar-ho d’adobar, el pagament de les quantitats de les beques a qui gestiona el menjador en cada cas (pot ser una ampa, un ajuntament, un consell comarcal, un centre educatiu, etc.) es produeix amb un important retard que provoca problemes de funcionament en els propis menjadors escolars per manca de liquiditat. Sobre qui és responsable de la situació tenim diversitat d’opinions segons sigui l’administració amb la qual parlem. Bàsicament la norma és que la culpa és de l’altra administració. Sempre els dolents són els altres. Com podia ser d’una altra manera?

"Cal deixar de llançar-se pedres entre administracions sobre qui té la culpa i centrar- se en resoldre el problema. El problema hi és i té unes dimensions enormes. Cal afrontar-lo des del necessari increment de recursos però també des de la necessària racionalització del model. Les millores que es van introduir el curs passat han donat de sí tot el que podien donar i som lluny dels objectius. Cal un model diferent. Menjar sa i de forma suficient es part del dret a l’educació dels infants i com a tal hauria de ser gratuït. En aquest camí un sistema de beques ha de garantir de forma pro -activa que cap alumne deixi de gaudir d’aquest dret per raons econòmiques . Cal pensar en l’ interès prioritari del menor i en funció d’aquest interès posar-se a treballar."